Lurrean etzanda

Kantuak/Canciones

01- GILTZ GORDEA (R. Ordorika) 3´47´´
02- BIZITZA EDER DENEAN (R. Ordorika)
ORDU TXIKI HOIETAN  (R. Ordorika) 3´52´´
03-
ATAKO BANDAN (R. Ordorika)BIZITZA EDER DENEAN  (R. Ordorika) 3´35´´
04- ZERUTIK GERTU EZ DA ONDO EGOTEN (Hitzak: Dionisio Cañas- Doinua: R. Ordorika) 5´28´´
05
- LILURAREN ONDOTIK (R. Ordorika) 3´51´´
06-
EURIA ATERGABE  (R. Ordorika) 3´57´´
07- ORDU TXIKI HOIETAN(R. Ordorika)  4´20´´
08- ORAIN BARRE, ORAIN NEGAR  (R. Ordorika) 3´42´´
09-
EGIA DA  (R. Ordorika)3´03´´
10- ITZALA  (R. Ordorika) 3´46´´

11-
ISIDRORENA(R. Ordorika)4´30´´


LEO ABRAHAMS: Gitarrak.
SIMON EDWARDS: Baxua. Kontrabaxua.
KENNY WOLLESEN: Bateria. Perkusioak. Vibraphonoa.
RUPER ORDORIKA: Ahotsa. Gitarrak

JAMIE SAFT: Hammond organoa eta Wurlitzer pianoa.
(6,7,9)

Aurreprodukzioa Alberto de La Casa-rekin burutu dut.
Baita Nando de La Casa-rekin ere! Asociación Cultura&Natura. Abetxuko.

Grabaketa: Victor Sánchez. Elkar estudioan. Donostia
Nahasketa eta Masterra: Jonan Ordorika. Katarain eta Mamia estudioak. Azkarate.

Azala eta argazkiak: Oskar Alegria
Diseinua: Juanma Aramendi
Produkzioa: Elkar musika




1.- GILTZ GORDEA (R. Ordorika)

Hemen dago,
heldu da eguna,
pozik izan, heldu da.
Gailendu baita
argitasuna,
pozik izan, hemen da.

Goizeko haizeak nahi ditu eraman
lo errearen hausterrak.

Goizak argitara
ematen du
gauaren egia.
Egunak
fatu ilunena du
hurrengo gaua.

Non ote da unean uneko gakoa,
bizi pozaren giltz gordea?

Alerik ale doan harea:
bizitzaren
neurria.
Oharkabe jausten den
alea
nora ote doa?

Non dago unean uneko gakoa,
bizi pozaren giltz gordea?

Geldirik goroldioari begir,
ezkilak entzuten dira.
Geldirik goroldioari begira nago,
ezkilak gero eta urrunago.

GILTZ GORDEA (La llave secreta)
Aquí está/ ha llegado un día nuevo/ puedes estar contento,/ ha llegado./ Ya se ha impuesto/ la claridad/ puedes estar contento,/ aquí está.// El viento de la mañana/ se quiere llevar/ las cenizas de tus malos sueños//. La mañana/ desvela/ la verdad de la noche./ La noche es la fatalidad más oscura/ del día./ ¿Dónde estará la clave de cada momento,/ la llave secreta de la alegría de vivir?// La arena que cae grano a grano/ es la medida/ de la vida. ¿A dónde irá/ el grano de arena que cae sin ser percibido?// Quieto, / mirando al musgo, / oigo las campanas. / Estoy quieto/ mirando al musgo/ las campanas suenan cada vez más lejanas...

GILTZ GORDEA
(La clef secrète)
Il est là/ un nouveau jour est arrivé/ tu peux être content,/ il est arrivé./ La clarté/ s’est imposée/ tu peux être content,/ elle est arrivée.// Le vent du matin/ veut emporter/ les cendres de tes mauvais rêves//.Le matin/ révèle/ la vérité de la nuit./ La nuit est la fatalité la plus sombre/ du jour./ Où peut bien être la clef de chaque instant,/ la clef secrète de la joie de vivre ?//Le sable qui tombe grain par grain/ c’est la mesure/ de la vie. Où peut bien aller/ le grain de sable qui tombe sans être perçu ?// Là tranquille,/ à regarder la mousse,/ j’entends les cloches./ Je reste là tranquille/ à regarder la mousse/ les cloches sonnent de plus en plus loin...

2.- BIZITZA EDER DENEAN (R. Ordorika)

Aski zait maite ditudanen alboan izatea,
elkarren ondoan nahikoa dela baieztatzea.
Bizimodua
lagunarekin dastatzea.

Ederra ilunkeran lagun bakanarekin solastea,
aski duzu adiskidea aldean dela sentitzea.
Bizimodua
lagunarekin dastatzea.

Berbaz eta aburuaz haruntzago sentitzean
jakinduria ixilari besoak zabaltzea.
Bizimodua
lagunarekin dastatzea.

Ohartu naiz: zuk badakizu esan gabeko hitza,
nola osatzen ahal den nire modukoen gaitza,
dena esatea ez baita ezinbesteko baldintza,
ixilean nago, aski zait: zure alboan natza.

Oh,oh, oh,
bizitza eder denean
goxo binaka ibiltzea bertan murgilduta!
Oh, oh, oh,
bizitza eder denean!


BIZITZA EDER DENEAN (Cuando la vida es bella)
Me basta con estar con aquellos que quiero,/ comprobar que me vale con tenerlos cerca,/ disfrutar la vida en compañía.// Sí que es grato charlar con esa amiga al anochecer,/ te basta con sentir que está cerca,/ disfrutar la vida en compañía.// Sentir más allá de las palabras y conceptos,/ abrir los brazos al saber más silencioso,/ disfrutar la vida en compañía.// Yo lo sé: tú conoces la palabra no dicha,/ cómo remediar los defectos de la gente como yo,/ porque  no es imprescindible decirlo todo./ Estoy callado, está bien así: estoy tumbado a tu lado..// Oh, oh, oh, cuando la vida es bella/ vale la pena sumergirse en ella de dos en dos...

BIZITZA EDER DENEAN
(Quand la vie est belle)
Il me suffit d’être entouré de ceux que j’aime,/ réaliser que les avoir près de moi me suffit,/ profiter de la vie en compagnie.// En effet, il est agréable de bavarder avec cette amie le soir,/ il suffit de sentir qu’elle est proche,/ profiter de la vie en compagnie.// Sentir au-delà des mots et concepts,/ ouvrir les bras au savoir le plus silencieux,/ profiter de la vie en compagnie.// Je sais : tu connais le mot non dit,/ comment remédier aux défauts des gens comme moi,/ car il n’est pas indispensable de tout dire./ Je suis silencieux, c’est bien comme ça : je suis allongé à tes côtés..// Oh, oh, oh, quand la vie est belle/ cela vaut la peine d’y plonger deux par deux...


3.- ATAKO BANDAN (R. Ordorika)

Ni izan nintzen gizonak
parke bat ikusten du,
hantxe nago ni eserita.
Iturri herdoildua alboan,
umea altzoan,
zure lehioari begira.

Lehen haundia zena
orain txikia da eta
badoa ontzia atako bandan.

Ni izan nintzen gizona
hor dabil sinistu ezinik
egunekoan ikusten nauenean.
Bere aurreiritzi hestuak,
hil ala bizikoak,
nirekin bat ez datozenean.

Lehen astuna zena
orain arina da eta
badoa ontzia atako bandan.

Ni izan nintzen gizonak
ixixa ez nau ezagutzen
berbetan entzuten didanean.
Usakon nago orain,
umetako moduan,
arbola-azalak botatzen uretara,
badoa ontzia...

Lehen zaharragoa al nintzen
orain naizena baino?
badoa ontzia atako bandan...

ATAKO BANDAN (xxxxxxxxxx)
El hombre que yo era/ ve un parque/ en el que ahora estoy sentado./ Al lado de la fuente oxidada,/ con un niño en brazos,/ miro a tu ventana.// Lo que antes era grande/ es pequeño ahora y/ la embarcación se hace a la mar./ El hombre que yo era/ no se lo puede creer/ cuando me ve en las cosas de cada día./ Cuando sus firmes prejuicios,/a vida o muerte,/ no están de acuerdo conmigo.// Lo que antes era pesado/ es ligero ahora y/ la embarcación se hace a la mar./ El hombre que yo era/ casi no me conoce/ cuando me oye hablar./ Ahora estoy en Usako,/ como cuando era niño,/ arrojando cortezas al agua, la embarcación se hace a la mar./¿Es que antes era más viejo/ que ahora? / La embarcación...

ATAKO BANDAN (xxxxxxxxxx)
L’homme que j’étais/ voit un parc/ où je suis maintenant assis./ À côté de la fontaine rouillée,/ avec un enfant dans les bras,/ je regarde à ta fenêtre.// Ce qui était grand avant / est petit aujourd’hui et/ le bateau prend la mer./ L’homme que j’étais/ n’ose y croire/ quand il me voit dans mon quotidien./ Quand ses solides préjugés, /à la vie ou à la mort,/ ne sont pas d’accord avec moi.// Ce qui était lourd avant / est léger aujourd’hui et / le bateau prend la mer./ L’homme que j’étais/ ne me reconnaît presque pas/ quand il m’entend parler./ Je suis maintenant à Usako,/ comme quand j’étais enfant,/ à lancer des écorces dans l’eau, le bateau prend la mer./Étais-je plus vieux avant / qu’aujourd’hui ? / Le bateau...

4.- ZERUTIK GERTU EZ DA ONDO EGOTEN
(Hitzak: Dionisio Cañas- Doinua: R. Ordorika)

Zerutik gertu ez da ondo egoten,
nik badakit luzaro bizi izan naizelako
lurraren eta zeruaren artean.
Hobea da hemengo
bazter txiki hau
non egunsentiko xoriek deitzen zaituzten,
non xinaurriek
beren bideak egiten dituzten,
non armiarmak bere tranpa
jartzen duen barkamenik gabe.
Zerutik gertu zuloak daude
zure bihotza bezain beltzak,
zerutik gertu ez dira entzuten  albisteak
beren odol putzuekin,
gaizki egoten da zerutik gertu,
ez, nik ez dut zerutik gertu egon nahi,
hemen egon nahi dut, lurrean etzanda,
bere taupadak, amodioak eta miseriak
entzunez,
sagarrondoen loreen zain,
labexomorroen muxu goxoa,
goruntz begira lainoak nola pasatzen diren.
Euria egiten duenean
urak garbi dezan
hildako guztien oroimena,
zerutik begiratzen gaituzten hildakoak,
horiei eskatzen bait diet
lasai utz nazaten,
zerutik urrun.


Cerca del cielo no se vive bien,
lo sé porque yo he vivido mucho tiempo
entre la tierra y el cielo.
Es mejor esta pequeña parte de La Mancha
donde los pájaros del amanecer te llaman,
donde las hormigas hacen
sus propios caminos,
donde las arañas preparan
sus trampas sin perdón.
Cerca del cielo hay agujeros 
tan negros como tu corazón,
cerca del cielo no se oyen las noticias
con sus charcos de sangre.
Se vive mal cerca del cielo.
No, yo no quiero estar cerca del cielo,
quiero estar aquí, recostado en la tierra,
oyendo su palpitación, su amor y su miseria,
esperando la floración de los almendros,
el dulce beso del escarabajo,
mirando hacia arriba para ver pasas las nubes,
Para que cuando llueva
el agua limpie los recuerdos
de todos esos muertos
que nos miran desde el cielo,
y a quienes pido
que me dejen tranquilo,
lejos del cielo.
(Dionisio Cañas)

5.- LILURAREN ONDOTIK (R. Ordorika)

Liluraren ondotik
joan nahi zenuke,
agerian diren
arrastoei jarraitzeke.
Zoaz, ahitu arte,
une gardena bizi,
denboraren xedea
galerazi.

Hala bizi zara
zarata onartuan,
maiz endredaturik
zabu zoro batean.
Iraganeko hezurrak
ondo lurperatuta,
zehaztu nahi zenuke
zeure eremua.

Bizitza osoa arakatzen
bidea nora ote doan,
izpi batek du erredimitzen
bestela hutsa den denbora.

Huntzak hartutako
bordako gerizpean,
gaur atzo bezala
daude ardi ixilak.
Atxiki orain ikusia,
gorde une hautatua,
eguneroko gaitzak
ezin zapuztua.

LILURAREN ONDOTIK (Dejarte seducir)
Quisieras dejarte seducir/ sin seguir caminos trillados./ Camina hasta el agotamiento,/ vive ese momento diáfano,/ intenta frenar el paso del tiempo.//  Pero así es como vives,/ en un ruido inevitable,/ a menudo atrapado/ en un columpio loco./ Quisieras conformar tu territorio con los huesos del pasado/ bien enterrados.// Toda la vida preguntándote a dónde irá el camino./ Una brizna redime este tiempo vacío.// A la sombra de una borda tomada por la hiedra,/ hoy como ayer, están las ovejas./ Atrapa eso que estás contemplando,/ guarda el momento,/ que los males de cada día/ no puedan con ello.// Toda la vida…


LILURAREN ONDOTIK (Te laisser séduire)
Tu aimerais te laisser séduire/ hors des sentiers battus./ Marche jusqu'à l’épuisement,/ vis ce moment pur,/ essaie de freiner le cours du temps.//  Mais c’est ainsi que tu vis,/ dans un bruit inévitable,/ souvent pris au piège/ dans une balançoire folle./ Tu aimerais façonner ton territoire avec les os du passé/ bien enfouis.// Toute la vie à te demander où mène le chemin./ Un souffle libère ce temps vide.// À l’ombre d’une borde envahie par le lierre,/ aujourd’hui comme hier, les moutons sont là./ Fige ce que tu contemples,/ mémorise cet instant,/ les maux quotidiens/ ne pourront pas le supporter.// Toute la vie…


6.- EURIA ATERGABE (R. Ordorika)

Euria atergabe hemen,
euri lasaia da
etxe alboko
palmondorako opari,
ilunkerako urdin
umilean.

Nire buruari galdezka
ondo ibiliko ote den han,
itsasoz bestaldean,
palmondoen benetako
hirian.
Han non iragana aipagabea den.

Euriak mundua garbitzen,
gogoaren hariak ugaltzen.
L
eihoko beiran ipini dut eskua
zurea hartu nahian.

Euria ari al du zure bihotz
erratuan?
Bazoaz Ramblan behera, gauaz,
maní kukurutxoaz,
ari al du orain zure bihotzean?

EURIA ATERGABE (Llueve sin cesar)
Llueve incesantemente aquí,/ es una lluvia tranquila,/ un regalo para las palmeras/ delante de la casa/ en ese azul pálido del anochecer.// Me pregunto/ si le irá bien allá,/ al otro lado del océano,/ en la auténtica ciudad de las palmeras,/ donde el pasado no se cuenta.// La lluvia que limpia el mundo/ multiplica los hilos del deseo./ Pongo una mano en el cristal de la ventana/ queriendo alcanzar la tuya.// ¿Llueve en tu corazón errante?// Por ahí vas, bajando por la rambla, de noche,/ con un cucurucho de maní./ ¿Llueve ahora en tu corazón?


EURIA ATERGABE (Il pleut sans cesse)
Il pleut sans interruption ici,/ c’est une pluie tranquille,/ un cadeau pour les palmiers/ devant la maison/ dans ce bleu pâle du crépuscule.// Je me demande/ si les choses vont bien pour lui là-bas,/ de l’autre côté de l’océan,/ dans la ville authentique des palmiers,/ où le passé ne se raconte pas.// La pluie qui nettoie le monde/ multiplie les fils du désir./ Je pose une main sur la vitre de la fenêtre/ en voulant rejoindre la tienne.// Pleut-il dans ton cœur errant ?// Là-bas, tu descends la promenade, de nuit,/ avec un cornet de cacahuètes./ Pleut-il à cet instant dans ton cœur ?


7.- ORDU TXIKI HOIETAN (R. Ordorika)

Ordurik txikienean,
loaren sareetan,
gaueko mezularia
ate joka duzunean.

Bat batean iratzarri zara
izuaren deiarekin,
nahiz ordurik ilunenean,
ez zaude bakarrik.

Ondoko arnasa aditzean,
odola mintzo denean,
izuaren dei galduak
hartzen du erantzuna.

Ixilean zaude orain
aienak apaldu dira:
gauaren altzoan lasai, lasai,
ez zaudela,
ez zaudela,
ez zaudela bakarrik.

Begiak itxi ixilean,
berriz ametsetara
aski duzu bere usain ona,
albotik jasotzea.

Auto burrunba urrunak,
seaska kantak bezala,
kulunkatzen zaituenean
loti ederraren gisan.

Eskutik oratuko zenuke orain
ametsik goxoenean,
aski duzu sentitzearekin
ez zaudela,
ez zaudela,
ez zaudela
bakarrik.


ORDU TXIKI HOIETAN (De madrugada)
De madrugada/ en las redes del sueño/ cuando a tu puerta llama/ el mensajero de la noche,// te despiertas de repente / es la llamada del miedo:/ aún en las más oscura de las horas,/ no estás sólo.//Al sentir una respiración a tu lado,/ cuando tu sangre replica,/ la llamada inútil del miedo/ recibe su respuesta./ Ahora estás en silencio,/ los gemidos se van calmando,/ plácidamente en el regazo de la noche:/ no estás, no estás sólo.// Cierras los ojos en silencio,/ de vuelta al sueño,/ te vale con sentir su buen olor a tu lado./ Cuando  el lejano ruido de los coches/ te acunan como a un bello durmiente,/ como si se tratara de una nana.//En tu mejor sueño/ le cogerías de la mano// basta para que sientas que no estás sólo,/ que no estás sólo...

ORDU TXIKI HOIETAN (À l’aube)
À l’aube/ dans les mailles du sommeil/ quand frappe à ta porte/ le messager de la nuit,// soudain tu te réveilles / c’est l’appel de la peur :/ même à l’heure la plus obscure,/ tu n’es pas seul.//Tu sens respirer à tes côtés,/ quand ton sang réagit,/ l’appel inutile de la peur/ reçoit sa réponse./ À présent tu fais silence,/ les gémissements se calment,/ paisiblement au cœur de la nuit :/ tu n’es pas, tu n’es pas seul.// Tu fermes les yeux en silence,/ de retour au sommeil,/ il te suffit de sentir sa bonne odeur à tes côtés./ Quand le bruit lointain des voitures/ te bercent comme un beau au bois dormant,/ comme s’il s’agissait d’une berceuse.//Dans ton plus beau rêve/ tu lui prendrais la main// il te suffit de sentir que tu n’es pas seul,/ que tu n’es pas seul...

8.- ORAIN BARRE, ORAIN NEGAR (R. Ordorika)

Leku ezberdinetan barrena
ibili nahi nuen,
neke gabe.
Hitzari esan nahia eman,
adierazi ahal izan,
gauzak esan.

Lekuak bihotza gozatzeko,
izenak mundua zehazteko.
Orain barre, orain negar.

Bazterretik bazterrerat,
kantuan bezala,
mundua da zabala.
Izendatu nahi zaituztet:
Goodge St., Haranbeltz,
leku gordeak.

Lekuak bihotza gozatzeko,
izenak mundua zehazteko.
Orain barre, orain negar.

Izenik ez nuen aditzen,
Babelgo dorrean
nengoen.
Gaur badakit zure izena esaten,
nondik nora nabilen,                   
orain badakit.

Lekuak...

ORAIN BARRE, ORAIN NEGAR (A veces reír, a veces llorar)
Quería visitar/ lugares diferentes,/ con buen ánimo./ Dar sentido a las palabras,/ ser capaz de nombrar,/ de decir cosas.// Lugares para aliviar el corazón,/ nombres para conformar el mundo./ A veces reír, a veces llorar.// De un rincón a otro,/ como dice la canción, el mundo es extenso./ Os quiero recordar: Goodge St., Haranbeltz, lugares elegidos.//.Lugares para aliviar el corazón,/ nombres para describir el mundo./A veces reír, a veces llorar.// No entendía aquellos nombres, / estaba / en una Torre de Babel./ Hoy sé decir tu nombre,/ por dónde camino,/ ahora lo sé. //Lugares para...

ORAIN BARRE, ORAIN NEGAR (Tantôt rire, tantôt pleurer)
Je voulais visiter/ d’autres lieux,/ avec bonne humeur./ Donner un sens aux mots,/ être capable de nommer,/ de dire les choses.// Des lieux pour soulager le cœur,/ des noms pour façonner le monde./ Tantôt rire, tantôt pleurer.// D’un endroit à un autre,/ comme dit la chanson, le monde est immense./ Je tiens à vous rappeler :
Goodge St., Haranbeltz, des lieux choisis.//.Des lieux pour soulager le cœur,/ des noms pour décrire le monde./Tantôt rire, tantôt pleurer.// Je ne comprenais pas ces noms-là, / j’étais / dans une Tour de Babel./Aujourd’hui je sais dire ton nom,/ où je marche,/ maintenant je sais. //Des lieux pour ...

 

09.- EGIA DA (R. Ordorika)

Egia da,
egunero berresten da argia,
egia da.
Gereziak
eskuetan zubiko bidean,
etxe aldera.

Larre beteak, arrats distiraz,
maldan gora noanean.
Baita egun ilunenean ere
berresten da eguzkia.

Gereziak
eskuetan utzi arrastoak
dirudi odola.
Garbitzean
entzun ditut gaurko gertaerak
irratian.

Larre beteak, arrats distiraz,
bat batean lekutan dira.
Baita egunik  ilunenean ere
berresten da eguzkia.

Eguzkia
egunero albisteen gainetik doa,
egia da,
egia da, egia da.

EGIA DA (Es verdad)
Es verdad,/ todos los días se renueva la luz,/ es verdad./ Cerezas/ en mis manos en el camino del puente/ hacia casa.// Prados rebosantes/ con el brillo de la tarde,/cuando voy camino arriba.// El sol se renueva hasta en el día más oscuro.// La mancha/ que dejan las cerezas en mis manos/ parece sangre./ Al limpiarme,/ oigo los sucesos de hoy en la radio.// Los prados rebosantes, con el brillo de la tarde,/ se desvanecen de repente./ El sol se renueva hasta en el día más oscuro.// El sol/ todos los días pasa/ por encima de las malas noticias./ Es verdad,/ es verdad…

EGIA DA
(C’est vrai)
C’est vrai,/ la lumière se renouvelle tous les jours,/ c’est vrai./ Des cerises/ dans mes mains sur le chemin du pont/ en allant à la maison.// Des prés luxuriants/ avec l’éclat de l’après-midi,/quand je prends le chemin en amont.// Le soleil se renouvelle même le jour le plus sombre.//La tache / que les cerises laissent dans mes mains/ ressemble à du sang./ En la nettoyant,/ j’écoute les informations de la journée à la radio.// Les prés luxuriants, avec l’éclat de l’après-midi,/ s’estompent soudain./ Le soleil se renouvelle même le jour le plus sombre.// Le soleil/ passe tous les jours/ au-dessus des mauvaises nouvelles./ C’est vrai,/ c’est vrai…

10.- ITZALA
(R. Ordorika)

Itzala,
zuk utzia,
neure baratzean
orbelak lez erortzen denean,
argi uneak behar ditut aldean,
begi apal haien distira.

Ale gorriz
abaildu da
sagar adarra,
hutsunez beteriko bihotza bezala,
argi uneak behar ditut orain
gure arteko gauzen babesa.

Oroitzaren
etxaldean
daude atari bi
bata iluna da eta bestea argi,
indarrak behar ditut nik zugandik,
ez ahaztu nitaz zaudeneko lekutik.

Hara,
ahazturaren ibaian, oroitzea ur uherretan doa.

ITZALA (La sombra)
Cuando la sombra/ que tú dejaste/ en mi jardín/ cae como las hojas secas,/ necesito luz a mi lado, / el brillo de aquellos ojos./ La rama del manzano/ cede/ colmada de frutos rojos/ como un corazón vacío,/ necesito ahora mucha claridad/ la protección de esas cosas nuestras.// En la casa del recuerdo/ hay dos portales,/ uno está oscuro y el otro iluminado,/ necesito de tu fuerza/ no te olvides de mí allá donde estés.// Mira, en el río del olvido/ las aguas turbias arrastran los recuerdos.


ITZALA (L’ombre)
Quand l’ombre/ que tu as laissée/ dans mon jardin/ tombe comme les feuilles sèches,/ j’ai besoin de lumière à mes côtés, / l’éclat de ces yeux./ La branche du pommier/ cède/ garnie de fruits rouges/ comme un cœur vide,/ j’ai besoin maintenant d’une grande clarté/ la protection de ces choses qui sont les nôtres.// Dans la maison du souvenir/ il y a deux entrées,/ l’une sombre et l’autre éclairée,/ j’ai besoin de ta force/ ne m’oublie pas où que tu sois.// Regarde, dans la rivière de l’oubli/ les eaux troubles entraînent les souvenirs.


11.- ISIDRORENA (R. Ordorika)

Beñardo du izena baina luzaroan
Isidro deitzen zuten denek auzoan,
entzun ezazue bere istorioa,
patuak bizitza eskutik daroa.

Mila bederatzirehun larogei ta bian
polizia autoan preso nindoan,
San Isidro eguna zen, ondo daukat gogoan,
jauzi egin nuen autotik martxan.

Korrika ihesi Errenterian barrena,
orduan jakin banu gero helduko zena!
Argi nuen behintzat ez nuela deus esan,
inoren izenik ez niela eman.

Lapurdi aldean hiru urte iheslari,
beste hiru Frantzian barrena oso larri,
arrazoirik banuen ibiltzeko negarrez
izenak eta maiteak laga halabeharrez.

Herbestera bidean bizi behar dena!
Suitza, Errusia, Kanada, Habana,
Nikaraguan nintzen geratu azkenean
gobernua aldatzean berriro ere Kuban.

Neure atarian eguzki lorerik ez,
zein da zure izena? Isidro Durán Báez,
hogeitabi urte alde egin nuenean,
beste hogeitahamabi urte desterruan.

Hara, bihotzeko nire Zubieta,
gazte denboretako Orereta,
Herrira itzultzea bainuen gogoan,
orain batzuetan ez hemen, ez han.

Kantu hau jarri dut, Isidro, zuretzat,
eta lagunen lagun diren haientzat.
Jende onak, horra nire azken hitzak:
nork du dohainik ematen bizitza?

ISIDRORENA (La canción de Isidro)
Beñardo es su nombre pero hace mucho tiempo/ que todos le llaman Isidro,/ escuchad su historia,/ la fatalidad lleva a la vida de la mano.// En mil novecientos ochenta y dos / iba preso en un coche de la policía,/ era San Isidro, lo recuerdo bien,/ cuando salté del coche en marcha.// Me escapé corriendo por Renteria,/ ¡si entonces hubiera sabido lo que me esperaba!/ lo que si sabía era que no declaré nada, / que no les di ningún nombre.// Tres años allá por Lapurdi,/ otros tres en Francia de mala manera,/ no faltaban razones para echarse a llorar,/ olvidarme de mi nombre y de mis seres queridos.// ¡Lo que hay que vivir en el exilio! / Suiza, Rusia, Canadá, Habana/ al final me quedé en Nicaragua, / con el cambio de gobierno, otra vez a Cuba. // En mi portal nunca hubo un “eguzkilore” / ¿Cuál es tu nombre? Isidro Durán Báez, / veintidós años cuando me fui, / otros treinta y dos en el destierro.// El Zubieta de mi corazón, / la Renteria de mi juventud, / yo no tenía en mente más que volver/ ahora, a veces, ni aquí ni allá. // Esta canción, Isidro, es para ti/ para los amigos de sus amigos. / Buenas gentes, aquí van mis palabras de despedida/ ¿Quién da su vida en vano?

ISIDRORENA
(La chanson d’Isidro)
Il s’appelle Beñardo mais depuis très longtemps/ tout le monde l’appelle Isidro,/ écoutez son histoire,/ la fatalité tient la vie par la main.// En mil neuf cent quatre-vingt-deux / j’étais prisonnier dans une voiture de la police,/ le jour de la San Isidro, je m’en souviens bien,/ quand je sautai de la voiture en marche.// Je m’enfuis en courant dans Renteria,/ si j’avais su ce qui m’attendait !/ certes je savais que je ne déclarai rien, / que je ne leur donnai aucun nom.// Trois années là-bas en Labourd,/ trois autres en France dans de mauvaises conditions,/ les raisons ne manquaient pas de fondre en larmes,/ d’oublier mon nom et mes proches.// Qu’est-ce qu’il ne faut pas vivre en exil ! / La Suisse, la Russie, le Canada, La Havane/ à la fin je restai au Nicaragua,/ avec le changement de gouvernement, de retour à Cuba.// En bas de chez moi, il n’y eut jamais d’ « eguzkilore » (fleur du soleil) / Comment t’appelles-tu ? Isidro Durán Báez,/ vingt-deux ans quand je partis,/ trente-deux autres en exil.// Le Zubieta de mon cœur,/ la Renteria de ma jeunesse,/ je ne pensais qu’à rentrer/ à présent, parfois, ni ici ni là-bas.// Cette chanson, Isidro, est pour toi/ pour les amis de ses amis./ Bonnes gens, voici mon mot d’adieu/ Qui donne sa vie en vain ?//.