HIRUTRUKU   Nafarroako Kantu zaharrak

Joseba Tapia Eskusoinua, ahotsa. Acordeón, voz
Bixente Martinez: Bouzouki. Mandolina. Git.
Ruper ordorika
Ahotsa. Voz. Git

arkaitz miner biolina / violín - Xabier Zeberio biolina / violín - nyckelharpa

iraupena/duración: 44:33
kantu kopurua/numero de canciones:
13

1 URTEAK ZONBAT EGUN TU
2 BEHIN BATEZ JOAN NINDUZUN
3 ANAIAI GAZTIGATU NION
4 BOLANJERA
5 BARTKO GABAREN ILUNA
6 ANDRE EMILI
7 ARANTZAZURA
8 ERREGINETAKO KANTUEK
9 ARTZAIN NINDAGOIENIAN
10 PAZKOETAN DAN ALEGERENA
11 ALEJOTXO
12 ESKOLIERTSA GAZTIA
13 NAUNA, NAUNA JIN

Jonan Ordorika soinu hartzea eta nahasketak / grabación y mezclas.
Angel Katarain editaia / edición
Charlie Piltzer mastering

Josemi Goyena azala / Portada

Promo (eusk) / Promo (fra) / Promo (ing)

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

HITZAK

1. URTEAK ZONBAT EGUN TU

Ezkarotzen R.M.Azkuek Jabiera Gorriri.


Urteak zonbat egun tu?
Sorak kainbat zinta tu:
erdiak ditu probidoreanak
beste erdiak Urttik emanak.
-Ama edazu atorra,
benturaz sekulakoa;
bizi denak orit izanen du
Bazkoako oilaritea.
Pedro Karlos Mendi, haur gazte,
hogoi eta bi urte;
hirurgarrena bete gabe
Iruñara preso daramate.
Iruñako kartzela
Nafarroan den handiena,
Ezkarotzeko hirur mutil gaztek
onki gozatu dutena.
Gozatu, bai, gozatu,
seira hilabete pasatu,
seira hilabete pasatu eta
berrogeira otxin pagatu.
Bornas eta Algarra,
Atxiri eta Zandua,
haiek laurak dirabilaie
Ezkarotzeko herria.
Orraxea ezpelez,
hortzak ditik hexurrez,
Frandontzeneko nausi makurrak
irakitzen du gezurrez.




2. BEHIN BATEZ JOAN NINDUZUN

Isturitzen R.M. Azkuek Graziosa Zabalori. Doinua : Iruritan R.M. Azkuek


Behin batez joan ninduzun
Isturitzeko plazalat,
andre eder bat ikusi nuen
dantza-buruan zohala.
Atsoño bati galde egin nion:
- Nongoa da andre eder hori?
- Murde Beltzuntze, hori duzu
Agerreko alaba.
- Agerreko anderea,
hitz batez adi nezazu:
zure alaba Kattaliñaño
emaztetako indazu.
- Ene alaba Kattaliñaño
hitz emanikan dagozu:
haren ondoko pupuñañoa,
jauna, plazer baduzu.
-Ai-ei-ai-ei penaz eta
ai-ei-ai-ei dolorez;
eiherala joan behar eta
Murde Beltzuntzen beldurrez.

-Habil hortik, ergel xarra!
ez dun Beltzuntzen perilik…
ihizira joana ziagon
goizean goiztto jeikirik;
goizean goiztto jeikirik eta
bere orak harturik.
- Kattaliñaño, norat xoaxi
xuhaur hola bakarrik?
- Eiherala, Murde Beltzuntz,
nihaur honela bakarrik.
- Kattaliñaño, nahi duxuia
nik emanikan lagunik?
- Lagunak nik ukaitekotz
neure aitamek emanik.
- Kattaliñaño, baldin banaki
nor duxun eskolatzaillia,
paga ere nezakexu
xure eskolasaria.
- Ene eskolatzaillea da
herriko jaun bikaria,
aitamez pagatuia da
ene eskolasaria.


 
3. ANAIAI GAZTIGATU NION

Ezteribarren R.M. Azkuek Mikaela Mendizabali.


Anaiai gaztigatu nion
isilik karta batean,
ea lagunduko zidanez
gizona ortzitzen lurrean.
Anai gaztigatu nion
isilik karta batean
ea gizonik falta zenez,
oi! erregeren gortean.
-Bai falta da Don Juan de Flores
joan dan zazpi urtean;
zu bezalako dama batek
idukiko du etxean.
-Nere aitak, ai! balaki
nik zer daukaten etxean,
aitak ni hilen ninduke
eta amak egosi pertzean.

 

4. BOLANJERA

Behenafarroan
P. Lafittek kaier batetik.
Doinua: Saraitzun R.M.Azkuek


Guti gostarik bildurik, sosak baditu okinak:
baditu, aitortu daizkit, ez du lotsarik kokinak.

- Diru hoik nundik ditutzu, anderetan xarmantena?
- Meraren moltsa joritik, usu heldu baita hunat.

Soldado ergelak ere jin dira labe huntara
bainan gerlariak baino nahiago dut jaun mera.

Jaunxkilek ele pollitez nahi ninduten xoratu;
ele pollitek ez dautet bihotza nehoiz hunkitu.

Fraile bat ere jin zautan lili buketa eskuan,
bainan lorez asetzeko ez nintzan sortu munduan.

- Ni, anderea, ez nuzu ez jaun mera ez soldado,
ez jauntto ez eta fraile, bainan xoilki okin bero.

- Erran duzu “okin bero”: zer diozu hitz horrekin?
- Anderea, jitez nuzu jende amorosen okin…

- Ez dut nehoiz egun arte hitz bitxi hori entzuna;
nola ofizio hortan daramazu zure lana?

- Lagun har banindezazu, artoski orra nezake
zure labore maitea, segur kontent baitzintazke.

Gauaz ere hor nindaike beti zure zerbitzuko,
labe haga esku-pean behar orduz labatzeko.

- Zuk bederen badakizu ozarki adi-arazten
ene bertute flakotik zer duzun igurikatzen.

Halere nahiago dut ene betiko jaun mera,
ixil-ixila baitaki nola ni diruz ohora.


5. BARTKO GABAREN ILUNA

Areson A. Donostiak bertako gazte bati.

Bartko gabaren, bartko gabaren,
bartko gabaren iluna.
Han Zubidiko atarietan
etzan omen da zalduna,
zalduna ezpataduna.
Nagusi jauna atera zaio:
- Hemen zer behar du zaldunak?
- Jose Miel naiz ta,
Jose Miel naiz ta
Maria nik nahi nuke.
- Gure Maria behar duenak
poltsan urria behar luke.
- Urria ganbia gentzake:
zapata xurik, txarolatuak,
hamaika errial kostiak,
zirezko berdez josiak,
hortxen dauzkazu, hortxen dauzkazu
Jose Mielk berak emanak.



6. ANDRE EMILI

Arnaud Oihenarte (1592-1667) « L´art poétique basque . »
Doinua eta 2. ahapaldia : Etxalarren R.M.Azkuek, J.R. Arburuari


Andre Emili, andre gora
ezin diro ogirik ora,
artorik jorra hain guti
bihoa mairu herrin gora.
-Neure alaba Miarrez,
zer dun horrela nigarrez?
Hire jauntziak eginik tziauden
urrea eta zilarrez.
Saldu ninduen saritan
aski sari haunditan,
ehun phizu urretan eta
berrehun dupha eztitan.
Aita nuen saltzale,
ama diru hartzale,
anaierik txipiena
mairuetarik gentzale.



7. ARANTZAZURA

R.M. Azkuek Martina Lanz Lakuntzakoari eta Maria Aldasoro Arbizukoari.
A.Zavalak eta Igone Etxebarriak osaturik.


Arantzazura egin dut promes
edo gau edo egunez,
edo gau edo egunez eta
oinutsetan ta dolorez.

Izar eder bat ateratzen du
urtean egun batean,
urtean egun batean eta
hura San Juan goizean.

Haren argitan ni joan nintzan
Arantzazura ustean,
Ama Birjina ta haren Semea
topa nituen bidean.

- Ai artzaitxoa, ai artzaitxoa,
nere esan bat egizu,
nere esan bat egizu eta
nerea izanen zera zu.

- Ermitatxo bat egin behar dugu
deritzola Arantzazu,
hiru latatxo, lau bost teilatxo
asko izanen al ditu?

- Ama onaren semerik askok
han izanen du ostatu,
han izanen du ostatu eta
urre kaliza goratu.

Ama Birjina Arantzazukoak
urregorriz koroa,
urregorriz koroa eta
zilar zuriz lepoa,
zilar zuriz lepoa eta
zedar-indiaz beloa.

Zazpi dontzeilak josten diote
Birjina Amari beloa,
dontzeilak ere ederrak baino
beloa ederragoa.

Birjina Amaren magal santutik
iturri eder bat dihoa,
Jesus, ai ura dultze eta presko
Amaren magalekoa!

Egunean behin han ura edanda
uso zuria dihoa,
ai, hura ezta uso zuria,
Aingeru guardakoa!

Jende guztia miran zegoan
usoa nora zihoan,
hego zuriak han busti eta
Parabisura dihoa..



8. ERREGINETAKO KANTUEK

Arizkunen R.M.Azkuek Francisca Irigoyeni


Xulufrina ta arrosa,
oi hori eder garbosa!
Nafarroako errege jaunak
egin omen du promesa.
Hiru seme dituelarik,
hirurek bana arrosa;
hetarik zuretako hauta,
dontzeila eder galanta.

Eman duzu eta nobleki
mundu guziak badaki,
zuk eman duzun diru hunekin
eginen tugu tortxa bi.
Tortxak behar du haria,
hariak argizaria:
hamalau mila aingeruekin
paradisuan sar zaitezila.

Utzan utzan isilik
horrek ez tin dirurik;
badieraman boltsa zahar bat
harri kiskorrez beterik;
hunetakoan ekarriko din
zorri zuriz beterik.
Akio ta makio
lepazurra hauts balekio;
hi barber ni midiku egin artio
sendatu ez palekio.



9. ARTZAIN NINDAGOIENIAN

Lekarotzen Aita Donostiaren “Cuadernos de Argentina”tik.
Doinua: Urdiainen R.M. Azkuek Martina Goikoetxeari.


Artzain nindagoienian
mendi gorenian,
gogoetan jartzen nintzen
ni haur nintzenian.

Artzaina gogoetan
denbora joan eta,
antxurik ederrena
bordatik gal eta.

Joaiten naiz elizara
mezaren entzutera,
ene maitea ikusi
niri so zagola.

So eiten diot hari,
hark ere bai niri,
gero biek irri;
nik neure buruari

- Marka ona duk hori.
Aitak alabari:
- Zer debru dun hori?
Ez niganat ekarri

arima galgarri.
Artzainak alferrak ditun,
ase eta ongi nahi,
hobe dun bertzetarik
edozein-nahi.



10. PAZKUETAN DEN ALEGERENA

J. M. Satrustegik osatu aldaeratik.
Doinua: Urdiainen R.M Azkuek Maria Ondarrari.


Pazkuetan dan alegerena
Pazkua Maiatzekua.
Pazkua Maiatzekua zan eta
jaiki nintzaren goizian.
Jaiki nintzaren goizian eta
pasiatzeko kalian.
Pasiatzeko kalian eta
egunian ta gaubian.

Egunian ta gaubian eta
izarra argi donian.
Izarra argi donian eta
laztantxuaren aurrian.
Neure laztana kalian dabil
ahaide haundiak konplitzen.
Ahaide haundiak konplitzen eta
Konbitearen emaiten.

Nere laztana mahai goienian
ni barrenian egoiten.
Gogoak baietz, baietz, baietz eta
bihotzak ez du laguntzen.
Hark neri gainu, nik hari gainu.
alkar genduben penatzen,
alkar genduben penatzen eta
arimea re lainatzen.

Estudiante barbailasku bat
hasi zitzaigun igartzen.
Hasi zitzaigun ubartzen eta
hasi zitzaigun kargu hartzen.
Estudiante barbailaskua,
noiz eman behar dok mezea?
Hire mezearen diruarekin
egin behar diat lobea…



11. ALEJOTXO

Arantzazuko Artxiboa.
Doinua: Arizkunen R.M. Azkuek Francisca Irigoyeni


- Alejotxo jantzi ttuzu
pantaloi berriak
zer esango ote dizu
Altsasuko herriak?
Altsasuko neskatxok,
heuren kutrillokin,
enamoratu dira
frantzes mutillokin..
Frantzes mutillok duaz
zubi berrin behera,
baita neskatxatxok ere
akonpañatzera.
Mutillok aurrera ta
neskatxok atzera.
- Adios Alejotxo
etorriko al zera?
Etxera juan eta
Kataliñek amari
- Alejotxoren minez
hiltzera noa ni.
Ixilik egon hakit,
nere alabia;
etorriko jakun, bai,
Alejotxo guria.
Handik etortzen baden
hil dala berria,
ipiniko jitxanau
argia eta ogia.



12. ESKOLIERTSA GAZTEA

“Gure Almanaka”. Doinua : J.A. Donostiak Aranazko Bolaños igeltseroari


Donibanek eta Ziburuk
erdi erdian zubia.
Jaun errientak haren gainian
egiten baitu guardia,
eian nundik ikusiren duen
maiteñoaren begia.

Zaia gorri ederrik
Donostiako aldetik,
eskoliertsa batek omen du
moda berrian josirik,
moda berrian josirik eta
jaun errientak eginik.

Eskoliertsa gaztia,
begi ederren jabia,
jaun errientari presta zakozu
bazkal ondoan kafia;
gero harek emanen dirautzu
ganbaran letzionia.

Eskoliertsa gaztia,
otoi emazu guardia,
jaun errientak ixur ez dezan
zure altzorat ankria,
tonaturik geldi ez dadien
zure dabantail xuria.

Eskoliertsa eritu,
Jainkoak duela laudatu:
mandataria barberagana
segeretuan joan duzu,
berehala jin dadiela eta
behar duela xangratu.




13. NAUNA, NAUNA JIN

Aita Donostiak Zugarramurdiko Fr. Ramón de Zugarramurdiri
eta Luzaideko Juan Pedro Ervitiri


Nauna, nauna jin prin eta xarmanta
nerekilan baratzera promenatzera?
Bilduren tinagu ensaladeriak,
artitxotak eta piper berdiak.
Biba, biba, arno huna eta amodio,
gauak eta egunak diraino.

Gorte egin dirot, blonda xarmant bati,
sekula izanen dudanez ez dakit.
Bai, bai, izanen dut zernahi gostarik,
dugun edan arno hun huntarik.
Biba, biba arno huna eta amodio,
gauak eta egunak diraino.

.

LETRAS

1. URTEAK ZONBAT EGUN TU

¿Cuántos días tiene el año? Sora tiene otras tantas cintas, / la mitad son del Provisor, las demás, regaladas por Urtti. // - Madre, dame la camisa, quizás sea la de para siempre; / el que viva recordará el amanacer del día de Pascua. // A Pedro Carlos Mendi, joven muchacho de ventidós años, / sin haber cumplido los ventitrés, lo llevan preso a Pamplona. // La cárcel de Pamplona es la mayor de Navarra, / de la que bien han disfrutado tres muchachos de Ezcároz. // Han disfrutado, sí, han disfrutado, han pasado en ella seis meses; / han pasado en ella seis meses y pagado cuarenta monedas. // Bornas y Algarra, Achiri y Sandua, / esos cuatro manejan el pueblo de Ezcároz. // El peine es de boj, los dientes los tiene de hueso; / el malvado amo de Frandozene hierve en mentiras.




2. BEHIN BATEZ JOAN NINDUZUN


En cierta ocasión me dirigí a la plaza de Izturitz, / Ví una hermosa dama a la cabeza de la danza. // Pregunté a una ancianita: ¿De dónde es esa hermosa dama? / - Señor de Belzunce, esa es la hija de (la casa) de Agerre. // - Señora de Agerre, oídme una palabra: / vuestra hija Catalinita dádmela por esposa. // - Mi hija Catalinita ha dado ya su palabra; / (os daré) la prenda que le sigue, si os place, señor. // - Ay, ey, ay, ey, de pena, ay, ey, ay, ey, de dolor; / tengo que ir al molino y (voy) de miedo del señor de Belzunce. // - Descuida, tonta, que no hay peligro de Belzunce; / se ha ido de casa levantándose temprano, / levantándose temprano y llevándose a sus perros. // - Catalinita, ¿a dónde vas tú, tan sola? / - Al molino, señor de Belzunce, yo, tan sola. // - Catalinita, ¿quieres que te dé yo compañía? / - Yo no necesito compañero, de tener alguno, el que mis padres me dieran. // - Catalinita, si supiera quién es vuestro maestro, / podría pagaros yo los gastos de la escuela. // - Mi maestro es el señor coadjutor del pueblo; / mis padres han pagado el gasto de la escuela.


 
3. ANAIAI GAZTIGATU NION

Avisé a mi hermano, en secreto, en una carta, / a ver si me ayudaría a dar tierra a un hombre. // Avisé a mi hermano, en secreto, en una carta, / a ver si algún hombre faltaba o no en la corte del rey. // - Sí; falta Don Juan de Flores desde hace siete años; / alguna dama como tú lo tendrá en casa. // - Si mi padre, ¡ay! supiera lo que tengo yo en casa, / él me mataría y mi madre me cocería en un caldero.

 

4. BOLANJERA

Con poco trabajo ha reunido dineros la panadera; / los tiene, me lo ha confesado, no tiene vergüenza la muy atrevida. // - ¿De dónde tienes esos dineros, la más encantadora de las mujeres? / - De la abultada bolsa del alcalde, pues viene a menudo por acá. // Los infelices soldados también vienen a este horno, / pero más que a los guerreros prefiero yo al señor alcalde. // Los señoritos tambien me querían encantar con palabras bonitas, / las palabras bonitas no me conmueven el corazón. // También me vino un fraile con un ramo de flores en la mano; / pero no vine al mundo para contentarme con flores. // -Yo, señora, no soy ni señor alcalde , ni soldado, / ni señorito, ni siquiera fraile, sino solamente un caliente panadero. // - Has dicho “caliente panadero”, ¿Qué quieres decir con esas palabras? / - Señora, soy de natural panadero de las personas amantes. // - No había oido nunca, hasta hoy, esa rara expresión. / ¿Cómo llevas tu trabajo en ese oficio? // - Si me tomaras como compañero, con gran arte amasaría / vuestro amado quehacer, seguro que os contentaría. // Aun de noche estaría siempre a vuestro servicio, / con un palo de horno en la mano para enhornar cuanto haga falta. // - Tú, por lo menos, sabes explicar con atrevimiento / que es lo que esperas de mi flaca virtud. // Así y todo, prefiero a mi señor alcalde de siempre, / pues sabe cómo honrarme calladamente con sus dineros.



5. BARTKO GABAREN ILUNA

La noche pasada, la noche pasada, / ¡qué oscura la noche pasada!/ El caballero se ha tumbado / a las puertas de Zubidi, / el caballero de la espada. / Le sale el señor de la casa: (y le dice) / - ¿Qué desea el caballero? / - Soy José Miguel / y quisiera a María. / - Quien pretenda a nuestra / María, habrá de tener / oro en la bolsa. / - Podríamos cambiar / el oro por unos zapatos / blancos de charol, que valen / once reales, y están cosidos / con seda verde. / Ahí los tiene, regalados / por José Miguel en persona.



6. ANDRE EMILI

Señora Emilia, señora de alcurnia, / no escardes ahora el maíz, / y menos aún amases pan; / vete por la morería adentro. // -Hija mía, Miarrez, / ¿por qué lloras así? / Tus vestidos están hechos de oro y plata. // -Fui vendida por dinero, / a un precio muy elevado: / cien pesos en oro y / doscientos toneles de miel. // Mi padré era vendedor, / mi madre recibió el dinero; / mi hermano el más pequeño / el que me rescató de los moros.



7. ARANTZAZURA

He hecho promesa de ir a Aránzazu / de noche o de día,/ de noche o de día y / descalzo y sufriendo. / Una hermosa estrella sale / una vez al año, / una vez al año y / en la mañana de San Juan. / A su luz marché / con ánimo de llegar a Aránzazu, / a la Virgen y a su Hijo / me los encontré en el camino. / - Ay pastorcito, ay pastorcito, / hazme este recado, / hazme este recado y / tú serás / mío.// Haremos una pequeña ermita / que se llame Aránzazu, / tres chapas, cuatro o cinco tejitas / le serán suficientes./ Muchos hijos de buena madre / encontrarán allí albergue, / encontrarán allí albergue y alzarán el caliz de oro.// La Virgen de Aránzazu / la corona de oro rojo,/ la corona de oro rojo y / el cuello de plata blanca, / el cuello de plata blanca y / el velo de seda de las Indias. // Siete doncellas le cosen / a la Virgen el velo, / las doncellas son hermosas pero / más lo es el velo.// Del regazo santo de la Virgen / mana una fuente hermosa, / ¡ Jesús, qué agua tan dulce y fresca / la del regazo de la Madre! // Después de beber allí una vez al día / vuela una paloma blanca, / ¡Ay, que no es una paloma blanca / sino el ángel de la guarda! // Todos miraban / a donde volaría la paloma; / mojó allí sus alas blancas / y voló al Paraíso.



8. ERREGINETAKO KANTUEK

La clavelina y la rosa, / ¡qué linda y garbosa! / El rey de Navarra / ha hecho una promesa. / Que tiene tres hijos, / y dará una rosa a cada uno. / Elige entre ellos cual es para ti, / doncella linda y garbosa. // Habéis dado noblemente, / todo el mundo lo sabe; / con este dinero que nos habéis dado haremos dos hachones. / El hachón necesita hilo, el hilo necesita cera. / que con catorce mil ángeles entréis en el Paraíso. // Déjale, déjale en silencio; ése no tiene dinero; / lleva una bolsa llena de piedrecitas; / al volver la traerá llena de piojos blancos. / Dale y dale, ojalá se le rompa el espinazo; / hasta que yo me haga médico, ojalá no se cure.



9. ARTZAIN NINDAGOIENIAN

Cuando yo era pastor arriba en el monte / me dedicaba a pensar aún siendo joven. / El pastor pierde el tiempo en sus pensamientos; / y su mejor cordero desaparece. / Voy a la iglesia a oir misa; / veo que mi querida me está mirando. // Yo le miro a ella, ella me mira a mí, / después nos reímos los dos; yo digo para mí: “Esa es buena señal”. // El padre le dice a la hija: “¿Quién diablos es ese? / No me traigas a un pierdealmas. // Los pastores son vagos; quieren hartarse y pasarlo bien. / Es mejor cualquiera de otro oficio”.



10. PAZKUETAN DEN ALEGERENA

La más alegre de la Pascuas es la Pascua de Mayo, / Pascua de Mayo era cuando yo me levanté a la mañana. // Cuando me levanté a la mañana para pasear por la calle, / para pasear por la calle de día y de noche. // De día y de noche, cuando las estrellas alumbran, / cuando las estrellas alumbran y delante de mi amadita. // Mi amada va por la calle cumpliendo con sus parientes, / cumpliendo con sus parientes y convidándoles. // Mi amada presidía la mesa mientras yo estaba en el interior. / Yo quería decir que sí, que sí, pero el corazón no me ayudaba. // Ella me guiñaba, yo la guiñaba, mutuamente nos apenábamos. / Nos apenábamos mutuamente y también nos dañábamos el alma. // Un estudiante bullanguero se empezó a dar cuenta, / Se empezó a dar cuenta y a echárnoslo en cara. // Estudiante bullanguero, ¿cuándo cantarás misa? / Con el dinero de tu misa, te haré una sotana…




11. ALEJOTXO

- Alejito, te has puesto los pantalones nuevos, / ¿Qué dirá el pueblo de Alsasua? // Las chicas de Alsasua, con sus remiendos en la camisa, / se han enamorado de los chicos franceses. // Los chicos franceses marchan por el puente nuevo abajo; / y también las chicas acompañándoles. // Los chicos siguen para adelante y las chicas van para atrás. / - Adios, Alejito, ¿Acaso volverás? // Al entrar en casa, Catalina dice a su madre; / - Yo me voy a morir con la añoranza de Alejito. // - Estate callada, hija mía; / que volverá, sí, nuestro Alejito. // - Si de allí llega la noticia de que ha muerto, / le ofreceremos pan y luz.



12. ESKOLIERTSA GAZTEA

San Juan de Luz y Ziburu, / justo en el medio hay un puente, / y sobre ese puente / el señor maestro hace guardia / para ver el rostro de su amada.// Hermosas sayas rojas / traidas de San Sebastián. / Dicen que una colegiala lleva una / cosida a la última moda, / cosida a la última moda y / regalada por el señor maestro.// Joven colegiala, / dueña de hermosos ojos, / prepara al señor maestro / el café después de comer; / luego él te dará clase en su cuarto.// Joven colegiala, / por favor, ten cuidado, / que el señor maestro no / derrame tinta en tu regazo, / que no se manche tu delantal blanco.// La colegiala está indispuesta, / y es que Dios la ha alabado; / un mensajero ha ido en secreto a casa del médico, / que venga a toda prisa, / que tiene que sangrarla.





13. NAUNA, NAUNA JIN

Quieres, quieres venir morena hermosa / conmigo a pasear por la huerta? / Recogeremos verduras / alcachofas y pimientos verdes. / ¡ Viva el vino, viva el amor ! / mientras duren las noches y los días. / He cortejado a una rubia hermosa, / no se si la conseguiré alguna vez. / Sí, la conseguiré, cueste lo que cueste. / ¡Viva el vino, viva el amor! / mientras duren las noches y los días.

.

PAROLES

1. URTEAK ZONBAT EGUN TU

Combien y-a-t-il de jours dans une année ? Sora a encore plus de rubans, la moitié sont du juge diocésain, l’autre lui a été offerte par Urtti. // - Ma mère, donne-moi cette chemise, ce sera peut-être la dernière ; / qui vivra se souviendra de l’aube du jour de Pâques. // Pedro Carlos Mendi, jeune garçon de vingt-deux ans, / a été emmené prisonnier à Pampelune avant d’avoir fêté ses vingt-trois ans. // La prison de Pampelune est la plus grande de Navarre, / et trois garçons d’Ezcároz en ont profité amplement. // Ils en ont profité, oui, ils en ont profité, ils y ont passé six mois ; / ils y ont passé six mois et ont payé quarante pièces. // Bornas et Algarra, Achiri et Sandua, / Ces quatre là règnent sur le village d’Ezcároz. // Le peigne est en bois, les dents sont en os ; / le méchant maître de Frandozene macère dans ses mensonges.




2. BEHIN BATEZ JOAN NINDUZUN

Un beau jour je me rendis à la place d’Isturitz, / J’y vis une belle dame qui menait la danse. // / Je demandai à une vieillarde: d’où viens donc cette belle dame ? // - Monsieur de Belzunce, c’est la fille (de la maison) d’Agerre. / // - Madame d’Agerre, écoutez-moi : // je vous demande la main de votre fille Catalinita. / // - Ma fille Catalinita a déjà donné sa main ; // (je vous donnerai) ma deuxième fille, si vous le désirez, monsieur. // - Ah ! Ah ! Ah ! Quelle tristesse ! Ah ! Ah ! Ah ! Quelle douleur ! // Je dois aller au moulin et j’ai grand-peur de monsieur de Belzunce. // - Ne t’inquiètes pas, idiote, n’aies pas peur de Belzunce ; // il s’est levé très tôt et a quitté la maison, // il s’est levé très tôt et a emmené ses chiens. // - Catalinita, où vas-tu, comme ça, toute seule ? // - Au moulin, monsieur de Belzunce, comme ça, toute seule. // - Catalinita, veux-tu que je te tienne compagnie ? // - Je n’ai pas besoin de compagnon, et si j’en voulais un, ce serait celui que mes parents me donneraient. // - Catalinita, si je connaissais votre professeur, // je pourrais payer de ma bourse vos frais d’école. // - Mon professeur est le coadjuteur du village ; // mes frais d’école sont payés par mes parents.


 
3. ANAIAI GAZTIGATU NION

J’ai prévenu mon frère, en secret, dans une lettre, / pour qu’il m’aide à donner une terre à un homme. // J’ai prévenu mon frère, en secret, dans une lettre, / pour voir si un homme manquait à la cour du roi. // - Oui ; il manque Don Juan de Flores depuis sept ans ; / une dame telle que toi le garde sûrement chez elle. // - Ah ! Si mon père savait que je le garde chez moi, / il me tuerait et ma mère me mettrait à cuire dans sa marmite.

 

4. BOLANJERA

La boulangère a des écus qui ne lui coûtent guère. / Elle en a, je les ai vus, j’ai vu la boulangère aux écus, j’ai vu la boulangère! // D’où viennent tous ces écus, charmante boulangère? / -Ils me viennent d’un gros Crésus dont je fais bien l’affaire! // A mon four aussi sont venus de galants militaires, mais je préfère les Crésus à tous les genres de guerre! // Des petits maîtres sont venus en me disant : «Ma chère, vous êtes plus belle que Vénus», je ne les écoutais guère! // Des abbés coquets sont venus, ils m’offraient pour me plaire des fleurettes au lieu d’écus, je les envoyais faire! // Moi je ne suis pas un Crésus, abbé ni militaire, mais mon talent est bien connu : Boulanger de Cythère! // Je pétrirai le jour venu notre pâte légère, et la nuit au four assidu, j’enfournerai, ma chère! // Toi, au moins, tu sais expliquer sans pudeur ce que tu attends de ma faible vertu! // De toute façon, je préfère monsieur le maire, qui m’honore en silence avec ses écus!



5. BARTKO GABAREN ILUNA

La nuit dernière, la nuit dernière. / Quelle nuit obscure que la nuit dernière! / Le jeune homme s’est allongé / aux portes de Zubidi, / le jeune homme à l’épée. L’homme de la maison vient vers lui : (et lui dit) / -que désire le jeune homme ? /-Je suis José Miguel et je désire María. / -Qui prétend obtenir la main de notre / María devra avoir les poches / garnies d’or. /-Nous pourrions remplacer / l’or par des souliers / blancs vernis d’une valeur de onze réaux et cousus / de soie verte. / Les voici en cadeau / de la part de José Miguel lui-même.



6. ANDRE EMILI

Dame Emilia, noble dame, / ne sarcles pas encore le maïs, / ne pétris surtout pas le pain; / vas-t’en vite à la ville maure. // -Ma fille, Miarrez, / pourquoi pleures-tu ainsi? / Tes vêtements sont cousus / d’or et d’argent. // -J’ai été vendue pour de l’argent, / à un prix très élevé : / cent pesos d’or et / deux cent tonneaux de miel. // Mon père m’a vendue, / ma mère a reçu l’argent; / mon petit frère, le benjamin / est venu me sauver des Maures.



7. ARANTZAZURA

J’ai promis d’aller à Aránzazu/de nuit ou de jour, /de jour ou de nuit et/d’y aller pieds-nus et en souffrant. // Une belle étoile apparaît/une fois l’an, /une fois l’an et/le matin de la Saint-Jean. // J’ai marché sous sa lumière/dans l’espoir d’atteindre Aránzazu/et j’ai rencontré en chemin/la Vierge et son Fils. // -Ah! Petit berger ! Ah ! Petit berger ! /Fais passer mon message/et tu seras des nôtres. // Nous construirons un petit ermitage/que nous nommerons Aránzazu, /trois planches, quatre ou cinq petites tuiles/suffiront amplement. // Tous les fils bie. nés/trouveront ici refuge, /trouveront ici refuge et/lèveront le calice d’or. // Les maisons sont isolées ou par groupe de deux/sur le chemin d’Aránzazu/et pour annoncer chaque maison/un bel arbre croît devant elle. // Un bel arbre croît devant elle/et une vigne noire à l’arrière, /une vigne noire à l’arrière/et devant elle une source fraîche. // La Vierge d’Aránzazu/à la couronne d’or rouge, /à la couronne d’or rouge/ et au cou d’argent blanc, /au cou d’argent blanc/et au voile en soie des Indes. // Sept demoiselles filent/le voile de la Vierge, /les demoiselles sont belles mais/le voile l’est plus encore. // Du saint giron de la Vierge/coule une source divine, /Dieu ! Comme est douce et fraîche/l’eau qui coule du giron de la Mère ! // Une blanche colombe prend son envol chaque jour/après s’être abreuvée à cette source, /Non ! Ce n’est pas une blanche colombe, c’est un ange gardien ! // Tous observaient/où volerait la colombe ; /elle a trempé ici ses blanches ailes/et s’est envolée vers le Paradis.



8. ERREGINETAKO KANTUEK

L’œillet et la rose. /Quelle beauté, quelle grâce ! / Le roi de Navarre/a fait une promesse. /Il a trois fils, /et donnera une rose à chacun d’eux./Choisis celui qui sera tien, belle et gracieuse demoiselle. // Votre générosité est noble, /tout le monde le sait ; /avec l’argent que vous nous avez donné, nous fabriquerons deux cierges. /Le cierge a besoin d’une mèche, et la mèche de cire. /Puissiez-vous aller au Paradis accompagné de quatorze mille anges. / / Laisse-le, laisse-le sans mot dire ; celui-ci n’a pas le sou ; /il porte une bourse pleine de petits cailloux ; /à son retour elle sera pleine de poux blancs. Frappe-le, frappe-le, que son échine se brise ; /pourvu qu’il ne guérisse pas avant que je sois devenu médecin.



9. ARTZAIN NINDAGOIENIAN

Quand j’étais berger dans les hautes montagnes/je passais ma jeunesse à réfléchir. // Le berger est perdu dans ses pensées, après que le temps se soit écoulé ; /après avoir perdu son plus bel agneau. // Je vais à l’église pour assister à la messe ; /je vois que mon aimée a les yeux posés sur moi. // Je la regarde, elle me regarde, /et nous rions tous deux ; /je pense en moi-même « C’est bon signe ». // Le père dit à sa fille : « Qui diable est ce garçon ? /Ne me ramène pas un bon à rien. » // Les bergers sont des fainéants ; ils ne pensent qu’à leur plaisir et leur amusement. /Mieux vaut un fiancé de tout autre métier.



10. PAZKUETAN DEN ALEGERENA

La plus joyeuse de toutes les fêtes, c’est celle de la Pâque de mai, // A la Pâque de mai, je me suis levé tôt. // Je me suis levé tôt pour me promener dans la rue, // me promener dans la rue de jour comme de nuit. // De jour comme de nuit, lorsque les étoiles
brillent, // lorsque les étoiles brillent devant ma bien-aimée. // Ma bien-aimée se promène dans la rue, faisant honneur à sa famille, // faisant honneur à sa famille en les invitant. // Ma bien-aimée présidait la table tandis que je restais à l’intérieur. // Je voulais lui dire oui, oui, mais mon cœur ne m’aidait pas. // Elle me jetait des regards, je les lui rendais, et nous nous faisions du chagrin. // Nous nous faisions du chagrin et blessions nos âmes. // Un étudiant turbulent s’en rendit compte, // il s’en rendit compte et le dit à haute-voix. // Étudiant turbulent, quand chanteras-tu la messe ? // Avec l’argent de ta messe, je te ferai une soutane…




11. ALEJOTXO

- Alejotxo, tu as mis ton pantalon neuf, que vont penser les gens d’Alsasua ? // Les filles d’Alsasua, avec leurs chemises reprisées, sont tombées amoureuses des garçons français. // Les garçons français s’en vont par le pont-neuf, en bas ; et les filles les accompagnent. // Les garçons continuent tout droit et les filles reviennent sur leurs pas. - Adieu, Alejotxo, reviendras-tu un jour ? // Arrivée à la maison, Catalina dit à sa mère ; - Je mourrai d’amour si Alejotxo ne revenait pas. // - Tais-toi donc, ma fille ; notre Alejotxo reviendra. // - Si la nouvelle de sa mort nous arrive du lointain, nous lui offrirons de la lumière et du pain.



12. ESKOLIERTSA GAZTEA

Saint-Jean-de-Luz et Ziburu, / juste au milieu il y a un pont, / et sur ce pont / monsieur le maître monte la garde / pour apercevoir le visage de sa bien-aimée.// Belles jupes rouges / rapportées de Saint Sébastien. / On dit qu’une écolière en porte une / confectionnée à la dernière mode, / confectionnée à la dernière mode, / un cadeau de monsieur le maître.// Jeune écolière/aux yeux si beaux, /prépare au maître / son café après manger ; / ensuite il te fera la classe dans sa chambre.// Jeune écolière, / je t’en prie, prend garde / que le maître ne laisse pas d’encre sur ton sein, / que ton tablier blanc ne soit pas taché.// L’écolière est indisposée, / car Dieu l’a bénie; / un messager a été envoyé en secret chez le médecin, / pour qu’il vienne de toute urgence / lui pratiquer une saignée.





13. NAUNA, NAUNA JIN

Veux-tu, veux-tu venir, belle brune, / te promener avec moi dans le potager? / Nous cueillerons des légumes, / des artichauts et des poivrons verts. / Vive le vin! Vive l’amour! / Tant que dureront les nuits et les jours. // J’ai courtisé une belle blonde, / je ne sais si j’obtiendrai sa main. / Si ! Je l’obtiendrai, coûte que coûte. / Vive le vin! Vive l’amour! / Tant que dureront les nuits et les jours.
.

LYRICS

1. URTEAK ZONBAT EGUN TU

How many days are there in a year? Sora has as many laces as that, / Half of them are from the Vicar, the rest were presents from Urtti. / - Mother, give me the shirt, it might be the one for ever; / Whoever lives will remember dawn on Easter Day. / Pedro Carlos Mendi, a young boy or twenty-two, / Before he was twenty-three, was taken prisoner to Pamplona. / Pamplona prison is the biggest one in Navarre, / Where three boys from Ezcaroz have enjoyed themselves. / They’ve enjoyed themselves, they’ve spent six months there, / They’ve spent six months there and spent forty coins. / Bornas and Algarra, Achiri and Sandua, / Those four control the town of Ezcaroz. / The comb’s made of boxwood, its teeth are made of bone; / The wicked owner of Frandozene boils in lies.



2. BEHIN BATEZ JOAN NINDUZUN

On a certain ocasion I went to the square in Izturitz, / I saw a beautiful lady at the head of the dance. / I asked a little old lady, Where is that beautiful lady from? / - Squire of Belzunce, she’s the daughter of the house of Agerre. / - Squire of Belzunce, listen to this: / Give me your daughter Catalinita in marriage. / - My daughter Catalinita has already given her word; / I’ll give you my pledge if you wish, sir. / - E, ay, e, ay, from sorrow, e, ay, e, ay, from pain; / I have to go to the milland I’m afraid of the squire of Belzunce. / - Don’t worry, silly, Belzunce’s no danger, / He got up early and left home, / Got up early and took his dogs with him. / - Catalinita, where are you going so alone? / - To the mill, squire Belzunce, me so alone. / - Catalinita, do you want me to go with you? / - I don’t need a companion, if I had to take one, it’d be the one my parents gave me. / - Catalinita, if I know who your master is, / I could pay your school fees. / - My master’s the village priest, / It’s my parents who pay the school fees.


 
3. ANAIAI GAZTIGATU NION

I asked my brother in secret, in a letter, / If he’d help me find a man. / I asked my brother in secret, in a letter, / If any man was missing, or not, in the king’s court. / - Yes, don Juan de Flores has been missing seven years; / Some lady like you must have him at home. / - Oh, if my father knew I’ve got him at home, / He’d kill me and my mother would cook me in a cauldron.

 

4. BOLANJERA

The baker woman has saved money easily: / She has money, she told me, without any shame, what a insolent woman! // - How did you save this money, most charming woman? / - From the mayor’s bag, because he comes very often. // The unhappy solders goes to this oven, too, but I / prefer the mayor to the warriors. / The young gentlemen also wanted to charm me with beautiful words / But beautiful words don’t touch my heart. // A friar also came to me with a flower branch in his hand, / But I’m not in this world to satisfy with flowers. // - Me, madam, I’m not the mayor, nor a soldier, nor a young gentleman, neither a friar, but I’m just a hot baker. // - You say “hot baker”: what do you mean by this? / - Madam, I’m the baker for lovers ... // - I’ve never heard this strange expression until now; / How do you get on in this job? // - If you’d accept me as your companion, I would knead / Your lovely labour with pleasure, I’m sure It would satisfy you. / I’d be there even at night to satisfy your needs, / With the stick of the oven under my hand to use the oven whenever it’s needed. // - At least you know how to explain // What you want from my weak virtue, // Even like this, I prefer my mayor // Because he knows how to honour me with his money. // I hope he won’t have a cure!



5. BARTKO GABAREN ILUNA

Tonight, tonight, / How dark the night has been! / The gentleman has lain down / At the doors of Zubidi, / The gentleman with the sword. / The gentleman of the house gets out (and tells him): / - What does the gentleman need? / - I’m Jose Miel, / I’m Jose Miel and / I’d like Maria. / - The one who wants our Maria / Should have gold in a bag. / - We could change the gold for: / White shoes, made of patent leather / Worth in eleven coins, / Sewn with green silk, / Here you are, here you are the shoes / Given by Jose Miel.



6. ANDRE EMILI

Lady Emili, noble lady, / Don’t weed the maize now, / And certainly don’t knead bread, / Go into the Moorish quarter. / - My daughter, Miarrez, / Why are you crying like that? / Your dresses are made / Of silver and gold. / - I was sold for money, / At a very high price: / A hundred weights of gold and / Two hundred barrels of honey. / My father sold me, / My mother got the money, / My youngest brother / Rescued me from the Moors.



7. ARANTZAZURA

I’ve promised I’ll go to Arantzazu / At night or during the day / At night or during the day / Barefoot and in pain. // A wonderful star rises / Once a year / Once a year / Just on the morning of Saint John’s day. // With the light of that star / I went to Arantzazu / I found the Virgin and her Son / On the way to Arantzazu. / - Oh shepherd, oh shepherd, / Please do what I tell you / Please do what I tell you and / You’ll be mine. // - We must build a hermitage / Called Arantzazu / With three bricks, and four or five tiles / That will be enough. // - Many sons of good mothers / Will find shelter in there, / Will find shelter in there and / They will lift up the golden chalice. // The Virgin of Arantzazu / Has a red golden crown / Has a red golden crown and / A white silver collar, / A white silver collar and / An Indian silk veil. // Seven ladies sew / The veil of the Virgin, / The ladies are beautiful but / The veil is more beautiful. // From the holy Virgin’s lap / A beautiful spring flows / Jesus, what sweet, fresh water! / Water from the Mother’s lap! // After drinking water there once a day / The white dove flies, / Oh, it’s not the white dove / It’s the guardian angel! // Everybody was looking / Where the dove was flying to, / It got its white wings wet there and / It went to Paradise.



8. ERREGINETAKO KANTUEK

The pink and the rose / How beautiful and graceful they are! / The king of Navarre / Has made a promise. / He has three sons / And he will give a rose to each one of them; / Choose one of them for you, / Beautiful and graceful lady. // You gave it with nobility, / Everybody knows that, / With the money you gave us / We will make two axes. / The axe will need a string, / The string will need wax: / I hope you’ll get into the Paradise / With fourteen thousand angels. // Leave him, leave him in silence / He doesn’t have any money; / He has a bag full / Of small stones; / when he’s back / He will take the bag full of white lice / Once and again, / I hope he crashes his spine; / And until I’m a doctor.



9. ARTZAIN NINDAGOIENIAN

When I was a shepherd / Up in the mountain, / I used to remember / When I was young. // While the shepherd was thinking / Time went by and / The best lamb / Escaped. // I went to the church / To hear mass, / I saw my beloved and / She was looking at me. // I look at her, / She looks at me, / And then we both smile; / I think to myself: / - That’s a good sign. // The father tells the daughter: / - Who in hell is him? / Don’t bring me / A soul loser. // Shepherds are lazy / They want their fill and enjoyment / It would be better.



10. PAZKUETAN DEN ALEGERENA

The more cheerful Easter / Is the one in May. / When I woke up this morning / It was Easter. / I woke up this morning / To walk in the streets. / To walk in the streets. / Day and night. / Day and night / When the stars are shining and / In front of my love. / My love goes down the street / To do the right thing by her family / To do the right thing by her family and / Treat them. / My love was sat at the head of the table / And me, I was in the middle. / My mind wanted to say yes, yes, and / My heart didn’t help much. / She winked at me, I winked at her. / We were sorry for each other / We were sorry for each other / We hurt each other’s soul. / A rowdy student / Realized what was happening. / He started realizing and / He started reproaching us. / Rower student, / When will you say the mass? / With the money from your mass / I will make you a cassock…




11. ALEJOTXO

- Alejotxo, you’ve put on your new trousers, / What will the people of Alsasua say? / The girls of Alsasua, with patches on their shirts, / Have fallen in love with the French boys. / The French boys are marching across the new bridge / And the girls are going with them. / The boys are going forward and the girls are staying behind. / - Goodbye, Alejotxo, will you ever come back? / When she went into her house, Catalina said to her mother: / - I’m going die of missing Alejotxo. / Be quiet, my daughter, / - Our Alejotxo will come back. / If news comes that he’s died there, / We’ll offer him bread and light. // Another man with another profession.



12. ESKOLIERTSA GAZTEA

Donibane Lohitzune and Ziburu / Has a bridge between them. / The teacher stares / On the bridge / Just to see the face / Of his beloved. // Beautiful red skirts / Taken from San Sebastian / A schoolgirl has one / A fine sewn skirt, / A fine sewn skirt and / She was given it by the teacher. // Young schoolgirl, / You have beautiful eyes, / Prepare the coffee after lunch / For the teacher; / Then he will teach you / In his room. // Young schoolgirl, / Please be careful / Be careful that the teacher doesn’t throw / Ink to your lap. / Be careful that your white apron / Doesn’t get dirty. // The schoolgirl is ill, / God praised her: / A messenger has run / To the doctor’s house / Telling him to go as soon as possible / Because he has to bleed her.





13. NAUNA, NAUNA JIN

Do you want, do you want to come, beautiful dark-skinned woman, / To walk with me in the market garden? / We will collect greens, / Artichokes and green peppers. / Hurrah!, hurrah! Good wine and love / Until the nights and days end. // I’ve courted a charming blond woman, / I don’t know if she will be mine someday, / Yes, yes, she will be mine somehow, / Let’s drink this good wine. / Hurrah!, hurrah! Good wine and love / Until the nights and days end.